Havent complert els 87 anys, 6.087 -com deia Raimon- amb tota l'experiència de vida, cultura i consciència...
estudiant l'experiència hindú, ens va aflorar la cançó: Fora senzill...
un poema de l'experiència vital, racional i espiritual d'Estanislau Torres que va adaptar Joan Soler i Amigó i musicar Albert Taulé.
La mesura humana, lliure, amb seny i cor és la que ens ha complicat l'existència... però ens acompanya el teu somriure [déu, esperit, vida... ni cal posar-hi identificació... sabem bé que és l'U, el Tot, que ens aplega]
Editada amb un punt de llibre, els més de cent-cinquanta participants al col·loqui la vàrem cantar com a regal d'aniversari a Raimon. Es va emocionar, més que amb regals objecte d'altres anys com llibre d'escultura d'Oteiza, música de Jordi Savall i grup...
Fora senzill de ser una espiga
si_em fessis néixer gra de blat,
entre olivers, en terra antiga,
llucant en l’aire assolellat.
Fora senzill de ser una espiga
si_em fessis néixer gra de blat.
El meu destí una recta eterna
si em fessis néixer raig de llum
-de llum que_a tu no t’enlluerna-
no hauria hagut de triar el rumb.
El meu destí una recta eterna
si em fessis néixer raig de llum.
Però tinc humana la mesura,
m’has creat lliure, el seny i_el cor
i_en la nit viva però obscura
he de buscar l’estel del nord.
Però tinc humana la mesura,
m’has creat lliure,_el seny i_el cor.
Si mai perdés el teu somriure
tot altre guany fora perdut.
Quin risc més dur de néixer lliure:
por i confiança i servitud.
Si mai perdés el teu somriure
tot altre guany fora perdut.
Màrius Torres i Pereña nasqué a Lleida el 30 d'agost de 1910. Morí ben jove, el 29 de desembre de 1942 per malaltia al sanatori antituberculós de Puig d’Olena al Vallès Oriental on havia ingressat el 1936. Prop d’un centenar de poemes són dels darrers anys amb la malaltia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada