festa de Sant Gregori el Gran,
doctor de l'Església Cristiana Catòlica.
La basílica de Montserrat ha fet el ple per Raimon Panikkar. Hi erem familiars, amics, deixebles, estudiosos, seguidors, admiradors, devots... També polítics, representació institucional de la Generalitat de Catalunya i dstacats dels partits de l'oposició, inclòs algun que no ha entès o estranyament pot donar suport al pensament lliure, no doctrinal, integrador, en favor de l'humà i la vida, que demana un altre món possible més just perquè aquest món l'hem fet impossible.
Eucaristia segons ritual catòlic, presidida per l'abat de Montserrat. Encertadament ha encarregat l'homilia a un monjo venerable, estudiós i prestigiat que ha comprès bé el pensament i obra de Raimon Panikkar. Té interès llegir-la, reflexionar-la. En pàgina i mitja, en set minuts ha dit molt.
Homilia del P. Pius Tragan, monjo de Montserrat
S'hi podien veure alguns buddhistes, hindús, persones vingudes d'altres països i hagués estat adient incloure elements rituals d'altres confessions. Montserrat es podia convertir en espectacle, les càmeres de televisió amb tot el seu paquetam estaven allà, però en un espai delimitat amb sortida de so directe disponible ja proveït pel Monestir. Sempre hi ha qui hi va per fer-se veure... però clarament la gent hi era per convicció personal, pel valor del pensament de Raimon Panikkar tant per la pau personal interior com per la pau social basada en el diàleg autèntic, no interessat.
El ritual cristià, ha estat precedit d'una expressió sonora amb el nou orgue d'alguns dels temes de Raimon Panikkar que ha presentat el contructor-fabricant de l'orgue Albert Blancafort. S'ha completat al final amb parlaments de J.M. Terricabras, filòsof, professor curador de l'arxiu i biblioteca de Raimon Panikkar que com a patrimoni de Fundació Vivarium ja va ser acordada la donació amb la Universitat de Girona. No hi ha faltat Jordi Savall que amb la seva viola ha interpretat un intens tema musical de Bach i un altre tema acompanyat de sitar, vocalitzat per Montserrat Figueras. Ha tancat els parlaments la família, Alex Pèlach Pàniker, parlaments que havia obert l'abat J.M. Soler fent la semblança que motivava l'aplec d'aquest divendres. Faltaven deu minuts per completar les dues hores, hora de le vespres conventuals.Per part de tots ha quedat clar que Raimon Panikkar és un català universal que ha aportat un pensament complet, integrador de les tres dimensions humanes: Kosmos, Anthropos, Theos. pensament obert a la pràctica de vida, a gaudir de la vida integrant tots els dualismes començant per la vida i la mort que formen part de la mateixa realitat.
¿Com és possible que tenint a Catalunya un pensador tan complet no hàgim canviat l'educació religiosa doctrinària i confessional de les nostres escoles? ¿Quan farem una educació de la dimensió religiosa humana oberta a la llibertat de consciència, a totes les confessions i a la secularitat,unificadora i alhora diversificadora, tocada per l'Esperit, l'Un-i-Divers al qual tots pertanyem?
Raimon ho explicava molt bé. La tradició catòlica va reduir la dimensió trinitària humana a dos: cos i ànima. I així, dolent i bo, impuls i raó, pràctica i teoria... i tots els maniqueïsmes. L'humà és tridimensional.
El cos em pertany i jo puc patir dolor o goig.
L'ànima ens pertany en part, la compartim amb els altres i així patim o ens alegrem amb ells.
L'esperit no ens pertany, no depèn de nosaltres encara que en formem part, però podem estar oberts (o no) a l'esperit que és llibertat, podem fer ús de la llibertat d'esperit.
Martí Teixidó
