VivAm
Vivàrium Amical Tavertet 28/08/2011
EUCARISTIA EN MEMORIA DE RAIMON PANIKKAR
La Gota d’aigua. Una metàfora Intercultural
L’home és la gota d’aigua?
O l’aigua de la gota?
¿Què és la mort? La pèrdua de l’ego, que pot desaparèixer per caure en el
no-res o per transmigrar en altres gotes. O bé l’ego pot morir per realitzar el pas al <>. En aquest cas la mort és la descoberta de l’aigua viva. La gota creix fins que la seva membrana s’obre com els pètals d’una flor, i la gota cau en l’oceà infinit, sense perdre’s com aigua. En una paraula, l’ego mor per tal que el jo visqui en nosaltres i és per això que moltes disciplines espirituals ensenyen l’acció desinteressada, la renuncia als fruits de l’acció, la <> (davant les coses i els esdeveniments) i l’alliberament de les cadenes que ens lliguen a l’inautèntic.
Tavertet, 26 d’agost de 2010 Tavertet, diumenge 28 d’agost de 2011
Sacerdot per sempre com ho fou Melquisedec St. Agustí, pensador i doctor de l’Església catòlica
Entrada d’acollida
Ens trobem a l’Eucaristia, l’Acció de gràcies del diumenge a Tavertet. Avui amb la gent d’aquest poble amb ens hi afegim una colla més en recordança de l’ensenyament de Jesús de Galilea, el Crist, l‘ungit en la nostra cultura occdiental com els crists deconeguts per a nosaltres de tantes orientacions religioses. Raimon Panikkar, que va escollir aquest poble per viure-hi el darrer quart de la seva vida, va seguir fidel a la fe cristiana transcendent i a la seva esglesia tot i haver comprès la tradició immanent hindú i haver descobert el valor del silenci del Buddha.
Ens apleguem recordant Raimon Panikkar. Va arribar al final del seu llarg camí de 90 anys de vida, ara fa un any. Com el poeta Ovidi que va dir que seguiria viu en els poemes, Raimon segueix viu en la paraula i pensament que ens va comunicar per posar sentit humà a la vida biològica. La vida ens ha estat donada, en participem i, podem lliurement, hem de contribuïr-hi amb la creació contínua. Aquesta és la nostra llibertat, un camí que fem trobant-nos-hi junts de tant en tant, que fem amb moltes més persones que cerquen el sentit de tot i que anem de costat, a vegades amb ensopegades, amb persones que donen sentit molt diferent a la vida.
Que aquesta trobada, que aquest ritual cristià no sigui sectari i aprofundeixi la nostra comunió amb tots els humans, amb els animals, amb arbres i pedres, amb la Natura tota, clara manifestació de la divinitat, de l’Esperit de Déu que omple l’univers, que ens impregna tots.
(Text de la gota d’aigua si hi ha una sola intervenció, sense cloenda. Si hi ha cloenda, es repeteix el darrer paràgraf i s’enllaça amb la paraula de Raimon)
Coenda amb paraula escrita de Raimon Panikkar
Que aquesta trobada, que aquest ritual cristià no sigui sectari i aprofundeixi la nostra comunió amb tots els humans, amb els animals, amb arbres i pedres, amb la Natura tota, clara manifestació de la divinitat, de l’Esperit de Déu que omple l’univers, que ens impregna tots.
Raimon ho explicava amb la metàfora de la gota d’aigua.
