La dimensió religiosa::invariant humana

Raimon Panikkar

Va obrir el Seminari de Tardor 2003, 26 se novembre:

EDUCAR LA DIMENSIÓ RELIGIOSA HUMANA

de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans

El fenomen religiós: Invariant humana i diversitat cultural

(notes del relator)

Des dels egipcis, ja fa quatre mil·lenis, amb un poema del faraó que sembla escrit ara fa pocs anys; amb Raimon Llull que posa al gentil com a jutge de les pràctiques religioses diverses en un mateix territori de jueus, cristians i musulmans; amb Sant Tomaso d’Aquino que justificava perquè Jesús de Natzareth no havia deixat res escrit: parlava al cor, no volia convertir-se en llei inamobible i va confiar en els seus seguidors; Fent esment de Moshe El Maimon, del Maester Ekhart…

Raimon Panikkar volia fer veure, fer entendre i fer pensar:

· No hi ha una dimensió religiosa que no sigui humana. L’humà és animal religiós.

· La religió ens lliga a la vida, al món a la transcendència i també ens deslliga, ens fa lliures. No es pot pensar en una religió imposada.

· Religiositat no vol dir ser bons esclaus que parlen la llenguatge del mestre. Vol dir parlar d’allò que hom sent i viu i per a això cal interrogar-se i respondre un mateix.

· L’educació ha de tenir una funció mayèutica. S’ha d’interrogar, preguntar.

· Els infants esperen que els adults els expliquin també el sentit de les coses, el perquè. Això és el que dóna sentit al món i a la vida.

· I és clar que això s’ha de fer de manera oberta, plural perquè cadascú es pugui obrir a una kosmovisió, a explicar-se el misteri de la vida.

S’ha de distingir: religiositat, religionisme, religiologia.

Naixem tres vegades: al sí de la mare, al sí de la comunitat, al sí del misteri. La dimensió religiosa ens obre al que és fonamental però que sempre ha de quedar obert a la crítica de tot. No es pot doncs rebaixar a ensenyament, a una assignatura més.

Invariant humana són: el menjar, el dormir, el llenguatge i s’hi arriba per amor. La diversitat cultural és manifesta en la cuina, en els llits o jaços i en les llengües i s’hi arriba per coneixement.

La religiositat s’ha d’educar amb l’amor, no solament amb la raó per bé que la raó pot fer tota mena de preguntes i té dret a veto. La religiositat necessita del symbol i s’ha de comunicar amb formes diverses per bé que amb harmonia: poesia, ritual, conte, cant.

L’educació no es pot desentendre de la religiositat però la religiositat no s’acaba amb l’educació i encara que és una opció personal té una dimensió política pública.