Recordant el Professor Raimon Panikkar. 29 d’ agost 2010
La mort del professor ens ha dolgut i ens ha colpejat
perquè encara esperàvem tornar a visitar-lo aviat i perquè
mai és un bon moment per un comiat definitiu.
Nosaltres guardem molt bons records de la participació al grup Vivarium, de les seves lliçons acadèmiques, però sobretot de
les seves opinions i conceptes sobre qualsevol tema.
També les seves anècdotes, curiositats, bromes i mostres d’amistat.
Nosaltres, amb les nostres filles, hem tingut el goig de compartir, amb el professor i el grup, celebracions molt especials, xerrades, conferències a Barcelona, la seva vinguda a Barberà del Vallès, la trobada ecumènica a la basílica de S Maria del Mar, el Parlament de les Religions al Fòrum. També d’altres de més íntimes i entranyables com la celebració dels seus aniversaris, la seva família, etc.
En els darrers dos anys hem realitzat les visites a Tavertet, durant les quals manteniem una conversa molt relaxada i senzilla. La seva cuidadora , na Carme, ha estat una excel.lent i entregada ajuda i companyia en aquesta darrera etapa.
Hi hem anat amb amigues –Assumta, Mercè, Maria Lluïsa…- i el dia que va venir la meva mare vam berenar pastís fet per ella i en Raimon va demanar vi moscatell per acompanyar-ho.
Tenim moltes lliçons a aprendre i a dur a la vida quotidiana: la importància de l’educació i l’estudi, el valor de la cultura, la meditació, la observació de la natura que ens produeix admiració, esperit científic i reconeixement humil de l’ésser humà en la creació.
En la seva persona hi parlaven els profetes antics i Jesús, Mahoma, Buda, i transmetia la unitat en la diversitat.
La necessitat de viure espiritualment, de viure l’amor en totes les seves manifestacions: L’amor maternal, l’amistat, l’amor de cooperacio i treball generós, l’amor a la terra, l’amor a la saviesa (filosofia), l’amor trascendent a un Absolut, que encara desconeixem.
També la protesta enèrgica contra les grans injustícies: la fam, les guerres i tota mena de violència.
Cal que aprenguem a viure una esperança en present, una eternitat, en present i un compromís real, en concret.
Moltes vegades havia dit, com Federico Mayor Zaragoza, que hem de fer el pas de la cultura de la violència a la cultura de la PAU. Ell deia que cal passar “ de la raó de la força a la força de la raó “ No esgotar els camins del diàleg.
I això en tots els nivells de relació humana. Comença pels més propers i continua en la diplomàcia mundial.
I no li mancaven mai unes bones dosis de bon humor.
Durant 
la darrera visita, el mes de maig, vaig dur la guitarra i li vaig cantar cançons. Sobretot cants de Taizé. Jo li deia la lletra i després la cantàvem. Després el professor repetia la lletra i se li trencava la veu. Va ser molt especial i emocionant.
Així vam cantar: ” Nada te turbe, nada te espante, quien a Dios tiene nada le falta “ o bé “ El alma que anda en amor, ni cansa ni se cansa “, o bé : “ Jesus remember me, when you come into your kingdom “. També : “ Jesus le Christ, lumière intérieure, ne laisse pas mes ténebres me parler. Donne moi d’accueillir ton amour “
Ara estic contenta d’haver-li pogut fer aquest petit regal.
El dia 31 de març de 2009 va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona, amb motiu de l’any del diàleg Intercultural.
El professor va dir:
“ Gràcies !!. Hem perdut el sentit genuí de es paraules. Gràcies a tots perquè m’heu fet la vida agradable, i m’heu donat molt, gratuïtament.
Avui ens falta contemplació, saber escoltar, silenci per poder aprendre que no ho sabem tot, que som ignorants.
“ Benaurats els ignorants perquè d’ells és el Regne de Déu “
Aquest premi és un honor inesperat.
Els fills de Barcelona no hem de perdre l’autoritat moral i legal.
Des del segle XIV un testament fet a Barcelona te un valor legal,
la força de la llei.
Aquesta medalla mereix el meu agraïment.”
Els que estimem el professor, si vivim segons els seus ensenyaments
serem persones compromeses, lluny o a prop, per a millorar el món i superar els prejudicis i les dificultats que creen tantes divisions producte de dogmatismes, fonamentalismes i i d’altres ignoràncies criminals.
Podem ser fidels a la pròpia consciència i al mateix temps respectar i beneir els que pensen i són diferents.
Pels estudiosos i erudits, la seva obra és un pou infinit de coneixements. Ho deixo pels experts. Pels altres, podem aprendre lliçons de saviesa i de vida que són molt edificants i alliberadores.
“Sigues tu mateix “
Una abraçada, Shalom, Namasté.
Teresa Maria Garriga - Lluís Aumatell
Tavertet, 2006. Rupit
