divendres, 27 d’agost de 2010

Si sempre ens va acollir a casa seva... bé havíem de tornar-hi i ser carícia per uns instants

El 23 d'octubre de 2009 vaig anar a visitar en Raimon. Sabia que ja anava feixuc i no volia demanar-li res, ni tractar cap tema específic. Tampoc li volia preguntar com es trobava, jo ja ho veuria i calia que dugués un guió de reserva per evitar que cada visita fos repetida. Havia sortit el llibre Cain, de Saramago, i encara que no el llegís tot li vaig regalar. I d'entrada, ja li vaig dir: "Us porto un llibre d'un descregut -diran- però és un home intel·ligent i compromès i ha decidit donar la volta al mythe de Cain i Abel i també contribueix a superar dualisme". S'hi va afegir i s'hi va interessar. Duia també un disc de Raga de l'Índia que m'havia portat la filla i en Raimon es va alegrar molt que hagués anat a l'Estat de Kerala, el més ben organitzat políticament (governant fa molts anys el partit comunista) l'únic estat de la Índia on no hi ha gens d'analfabetisme, eradicat fa temps.

Tanmateix, jo duia el llibre del pallaso Leo Bassi, "La Revelación", signat per l'autor. Un llibre que recull el text base de l'espectacle teatral amb fotografies de les escenes més rellevants. Li vaig mostrar per dir que també un pallasso compromès podia formar el poble i en aquest cas fer-lo adonar de creences no compatibles amb la raó. També estem davant d'un descregut que fa paròdia de les formes religioses caduques que ja no són symbol però que de manera existencialista vol suscitar el compromís humà i no va contra la religió i declara que té una gran fe. Raimon es va quedar el llibre que anava fullejant. Ja em vaig retirar doncs un grup d'italians pujaven a visitar-lo. Vaig fer temps a baix amb la Carme, aquesta dona, una dona del poble, que ha estat el suport del Raimon durant tants anys fins el darrer sospir. Una llarga estona després que en Raimon estava sol, la Carme hi va pujar i el va trobar ben concentrat en el pallasso Leo Bassi. Em vaig alegrar. No tinc el libre per mostrar-lo però hi ha vídeos a internet. Feu-los una ullada i us sorprendreu de la coincidència amb algunes afirmacions que hem sentit a en Raimon. Vegeu també Utopia, la darrera obra, on palesa la misèria humana per tantes morts al segle XX, l'origen del nihilisme en el milió quatre-cents mil joves morts al front de Verdum i el descrèdit on ha arribat la política... però no ho accepta i reclama refer la utopia. Martí Teixidó

2 comentaris:

  1. El DOLOR I L´AMOR
    És necessari agrair en silenci la font que fa emanar el patiment, ja que ella sotmet a l´home a una prova de paciència,acceptació i bona voluntat.
    Potser l´home no hauria de demanar a Déu que l´alliberi dels patiments, sinó que li doni la suficient entrega i fortalesa per transitar-lo, creixer i perfeccionar.
    El dolor del comiat es comprèn millor quan aquell que marxa ha estat aixopluc i carícia en la tristor,murmuri, petó , secret, amic en les alegries més profundes.
    ...Quan arribis a dalt la carena, mira el riu i la vall que has deixat, i aquest cor que ara guarda la pena tan amarga del teu comiat.

    ResponElimina