The Rhythm of Being és una obra plena, tot hi queda reflectit. La dimensió religiosa humana amb la seva immensa projecció a l'infinit, amb les seves utilitzacions interessades a mida dels grups de poder de cada época i de cada territori. El ritme del Ser evoca aviat Ser i temps o l'Edat de l'Esperit.
El monoteïsme, que s'ha considerat superior front a un pretès politeïsme que en molts casos no ho és, queda en evidència. El déu únic fet a imatge de la monarquia per justificar la monarquia. El denominat politeïsme expressa generalment el sentiment religiós de la gent més senzilla: és un sol el déu, el suprem, l'absolut, l'esperit del món, l'u. Però el pintem, el modelem en formes diferent, en colors diferents. I la gent senzilla de l'Índia sap prou bé que Deva, Shiva o Kali són el déu millor al lloc on és venerat i que a cada lloc un és el el més gran però que és el mateix a tot arreu. I també queda ben explicada la religió atea, sense déu, que va ensenyar Sidharta Gautama, El Buddha.
El llibre ja està disponible en anglès que és com Raimon Panikkar el va escriure i ens va donar a llegir en els darres seminaris de Vivarium Academicum. Raimon ha arribat al terme del camí de vida. Raimon com Jesús, com Buddha i tants d'altres homes i dones de déu segueix present en nosaltres amb el seu ensenyament, ajudant-nos a donar sentit a la vida. No demana fidelitats tancades, incondicionals. demana que seguin pensant. Cal pensar i viure l'experiència de déu, de l'esperit, de la totalitat encada época històrica, en cada vida. És la llibertat d'esperit, ja més que la llibertat de cosnciència. Vivim el nostre temps i no podem viure en un temps passat, però l'eternitat és la mateixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada