dissabte, 26 d’agost del 2023

Raimon Panikkar. Pensant amb ell el sentit de viure. 13 anys després ens guia.

Raimon Panikkar Alemany va néixer el 2 de novembre del 1918 i va morir el 26 d'agost del 2010. La seva mare era catalana i el seu pare, hindú (va arribar a Catalunya el 1916 com a representant d'una empresa alemanya). Recordem el filòsof i teòleg català llegint-ne 14 reflexions i escoltant com reflexiona.

Disposem  de l'obra completa amb les darreres revisions que feia el mateix Raimon Panikkar editades per deixebles seus: Jordi Pigem, Xavier Serra i publicades pel Fragnmenta Editorial sota la direcció d'Ignasi Moreta. https://www.fragmenta.cat/collection/opera-omnia-raimon-panikkar/
 



1. Tot aquell peix que neda contra corrent està viu.

2. Per morir no fa falta saber morir, per viure no fa falta saber viure. Si hem perdut la innocència, no som espontanis, no vivim.
 
3. Viure és un do immediat que tenim tots. Fa falta senzillament rebre'l, acceptar-lo i agrair-lo. Perquè en aquesta vida se’ns ha donat per a un temps indefinit.
 
4. Si un vol saber-ho tot, perd la innocència. Beneïts siguin els agnòstics, els que saben que no saben.

5. Si som iguals davant de la mort, és que també som exactament iguals davant la vida. Per això tota vida té un valor infinit, que no es pot mesurar.
 
6. La vida es viu, i l’únic que hem de fer per viure-la és treure'ns obstacles. El primer obstacle és la por. La por a la mort és la disfressa de la por a la vida.

7. S'ha d'avançar sense por i, si es presenta la por, vèncer-la. No s'ha de tenir por d'un mateix ni dels altres.
 
8. Cada moment és únic, i per això en cada moment ens juguem el nostre destí.
 
9. El problema de la mort no es pot desvincular de l’aventura de la vida. I si no sabem el moment de la mort, és que tampoc sabem el moment de la vida.
 
10. Què li passa a la gota d’aigua quan cau al mar? La gota d’aigua, no hi ha dubte, desapareix. Però jo què sóc? La gota de l’aigua o l’aigua de la gota?
 
11. La vida ens l'han donada i només ens és merescuda si la donem.

12. La gran epidèmia moderna és la banalitat.

13. La saviesa consisteix a reconèixer la singularitat d'un instant, és a dir, que cada moment és únic i irrepetible. Qui no viu en la sorpresa i el miracle de cada dia, no viu.

14. La finalitat de la vida és caminar.

dijous, 10 de juny del 2021

Raimon Panikkar, un dels pensadors i filòsofs catalans a TV3

Aquest documental redescobreix la figura de Raimon Panikkar, un dels pensadors i filòsofs catalans més reconeguts internacionalment.

Informació d'interèsDisponible fins al 13/06/2021 a les 23.59

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ficcat/raimon-panikkar-entre-orient-i-occident/video/6103001/

 

dimarts, 20 d’abril del 2021

Ontonomia. La ciència que tracta de la multiplicitat de l'existència humana integrant de la unicitat de l'Esperit.

 

https://www.raimon-panikkar.org/spagnolo/gloss-ontonomia.html 

“Llamo ontonomía al reconocimiento o al desarrollo de las leyes propias de cada esfera del ser o de la actividad humana, con distinción de las esferas superiores o inferiores, pero sin separación ni interferencias injustificadas. La ontonomía es sensible a las peculiaridades propias de cada ser o clase de seres, sin absolutizar tales regularidades como si no existiesen otros seres, ni esclavizarlas al servicio de entidades más altas, como si el ser inferior no tuviese también sus leyes propias” (Ontonomía de la ciencia. Sobre el sentido de la ciencia y sus relaciones con la filosofía, Madrid 1961).

Ontonomía es uno de los conceptos más fundamentales del pensamiento de RP. Se trata del nómos toû óntos, el nomos interno y constitutivo de cada ser, una contribución de nuestro autor “al mutuo entendimiento y fecundación de los distintos campos de la actividad humana y esferas del ser, permitiendo el crecimiento (ontonómico) sin romper la armonía”. Es un concepto que puede ser crucial tanto para el ámbito del pensamiento (científico, filosófico, teológico-espiritual...) como para la política, la economía y cualquier ámbito de la vida.
Se trata de excluir tanto la independencia separada o desconectada de las esferas particulares del ser (autonomía), como el predominio de unas esferas sobre otras (heteronomía), para llegar a una integración armoniosa de las distintas partes en el todo (ontonomía). La persona es la realidad que permite encontrar un orden ontonómico, al ser “la conjugación de todos los pronombres”. Tras hablar de la etapa de heteronomía en la Antigüedad y la alta Edad Media (que representa una actitud que podía calificarse también como teonómica) y de la crítica humanista que llevó a la actitud de autonomía, nuestro autor habla de la ontonomía, como nueva concepción de la relación entre la criatura y Dios:

“La criatura no es Dios, Dios no es la criatura... La relación entre Dios y la criatura no es ni heterónoma, ni autónoma... La criatura no es Dios ciertamente, pero no es cierto que Dios no sea tambien la criatura... [porque] todo lo que es tiene que ser, de algún modo, Dios... La criatura no es Dios, pero es de Dios, en Dios y por Dios... es con Dios... La estructura óntica que busca la ontonomía no es ni un lazo intrínseco ni una relación extrínseca …
La ontonomía descubre las leyes misteriosas e intrínsecas que permiten el desarrollo armónico de un ser, según su íntima constitución sin hacer violencia a los otros seres. Existe un orden ontonómico que tenemos que descubrir, porque sólo él nos descubre la verdadera estructura del mundo”. (Misterio y Revelación).

El concepto de ontonomía es fundamental en la concepción religiosa de Panikkar. Así lo manifiesta en otro de sus primeros libros, Religión y religiones: “La naturaleza de la religión no depende de la naturaleza autónoma del hombre, sino de su estructura ontonómica como ser en, con y a través de Dios” (Religión y religiones, Madrid 1965). Años después, en la nueva edición de un viejo libro, vuelve a utilizar su concepto de ontonomía, al hablar de la relación entre Dios y los seres:
La reacción humanista contra una cierta heteronomía divina, hizo caer al hombre en el extremo opuesto de una autonomía humana, que lo hace esclavo de si mismo y “víctima del alto concepto que de sí mismo se ha formado”. Frente a esto, Panikkar propone la ontonomía como expresión de la vía media del Buddha: “una vía que llamaríamos ontonómica, para liberar al hombre, tanto de la apoteosis de un Dios exterior como de la absolutización de lo humano”.

 

Ontonomia. La ciència que tracta de la multiplicitat de l'existència humana integrant de la unicitat de l'Esperit.
Completa l'Ontologia. La ciència del ser lògica, completada l amb l'experiència transconscient.

 Jo som

Quina saviesa intuïtiva expressa la forma mallorquina, atès que inclou un sentit plural en la primera persona. (Li dono sentit per bé que és la forma llatina Ego sum / Jo som. I associo tot seguit a Èxode llibre de La Bíblia


 

el què és / el què fa ser / el què som / el què seré / el què faràs que sigui /

la totalitat de la què formem part / la gota d'aigua, esquitx existencial que retorna a la mar.

 Dust in the Wind cantaven el gup Texas l'any 1977 quan Raimon Panikkar encara era a la Universitat de Santa Bárbara, Califòrnia. Som pols al vent o esquitx d'aigua del mar.