dilluns, 6 de setembre de 2010

" GRACIES ,RAIMON AMIC I MESTRE PER TOT EL M'HAS DONAT EN TOTS AQUESTS ANYS

DE PUJAR A TAVERTET....

PER INTENTAR COPSAR :LO QUE ÉS LA

"TEMPITERNITAT"....

EL "VIURE EN CONSCIENCIA COM A MISTICA DEL

SER"...

I TANTES...TANTES ALTRES COSES......

PROCURARÉ FER REAL EL QIUE EM VARES DIR EN MES D'UNA OCASIÓ:

"SIGUES TU MATEIXA"

SIGUIS A ON SIGUIS ET PORTARÉ AL COR ....AMEN

CARME

dissabte, 4 de setembre de 2010

The Rhythm of Being


The Rhythm of Being és una obra plena, tot hi queda reflectit. La dimensió religiosa humana amb la seva immensa projecció a l'infinit, amb les seves utilitzacions interessades a mida dels grups de poder de cada época i de cada territori. El ritme del Ser evoca aviat Ser i temps o l'Edat de l'Esperit.

El monoteïsme, que s'ha considerat superior front a un pretès politeïsme que en molts casos no ho és, queda en evidència. El déu únic fet a imatge de la monarquia per justificar la monarquia. El denominat politeïsme expressa generalment el sentiment religiós de la gent més senzilla: és un sol el déu, el suprem, l'absolut, l'esperit del món, l'u. Però el pintem, el modelem en formes diferent, en colors diferents. I la gent senzilla de l'Índia sap prou bé que Deva, Shiva o Kali són el déu millor al lloc on és venerat i que a cada lloc un és el el més gran però que és el mateix a tot arreu. I també queda ben explicada la religió atea, sense déu, que va ensenyar Sidharta Gautama, El Buddha.

El llibre ja està disponible en anglès que és com Raimon Panikkar el va escriure i ens va donar a llegir en els darres seminaris de Vivarium Academicum. Raimon ha arribat al terme del camí de vida. Raimon com Jesús, com Buddha i tants d'altres homes i dones de déu segueix present en nosaltres amb el seu ensenyament, ajudant-nos a donar sentit a la vida. No demana fidelitats tancades, incondicionals. demana que seguin pensant. Cal pensar i viure l'experiència de déu, de l'esperit, de la totalitat encada época històrica, en cada vida. És la llibertat d'esperit, ja més que la llibertat de cosnciència. Vivim el nostre temps i no podem viure en un temps passat, però l'eternitat és la mateixa.

divendres, 3 de setembre de 2010

A Montserrat: ple a l'Eucaristia de tarda en acció de gràcies per Raimon Panikkar, 91 anys de vida i pensament

Divendres, 3 de setembre de 2010,
festa de Sant Gregori el Gran,
doctor de l'Església Cristiana Catòlica
.


La basílica de Montserrat ha fet el ple per Raimon Panikkar. Hi erem familiars, amics, deixebles, estudiosos, seguidors, admiradors, devots... També polítics, representació institucional de la Generalitat de Catalunya i dstacats dels partits de l'oposició, inclòs algun que no ha entès o estranyament pot donar suport al pensament lliure, no doctrinal, integrador, en favor de l'humà i la vida, que demana un altre món possible més just perquè aquest món l'hem fet impossible.

Eucaristia segons ritual catòlic, presidida per l'abat de Montserrat. Encertadament ha encarregat l'homilia a un monjo venerable, estudiós i prestigiat que ha comprès bé el pensament i obra de Raimon Panikkar. Té interès llegir-la, reflexionar-la. En pàgina i mitja, en set minuts ha dit molt.
Homilia del P. Pius Tragan, monjo de Montserrat


S'hi podien veure alguns buddhistes, hindús, persones vingudes d'altres països i hagués estat adient incloure elements rituals d'altres confessions. Montserrat es podia convertir en espectacle, les càmeres de televisió amb tot el seu paquetam estaven allà, però en un espai delimitat amb sortida de so directe disponible ja proveït pel Monestir. Sempre hi ha qui hi va per fer-se veure... però clarament la gent hi era per convicció personal, pel valor del pensament de Raimon Panikkar tant per la pau personal interior com per la pau social basada en el diàleg autèntic, no interessat.

El ritual cristià, ha estat precedit d'una expressió sonora amb el nou orgue d'alguns dels temes de Raimon Panikkar que ha presentat el contructor-fabricant de l'orgue Albert Blancafort. S'ha completat al final amb parlaments de J.M. Terricabras, filòsof, professor curador de l'arxiu i biblioteca de Raimon Panikkar que com a patrimoni de Fundació Vivarium ja va ser acordada la donació amb la Universitat de Girona. No hi ha faltat Jordi Savall que amb la seva viola ha interpretat un intens tema musical de Bach i un altre tema acompanyat de sitar, vocalitzat per Montserrat Figueras. Ha tancat els parlaments la família, Alex Pèlach Pàniker, parlaments que havia obert l'abat J.M. Soler fent la semblança que motivava l'aplec d'aquest divendres.
Faltaven deu minuts per completar les dues hores, hora de le vespres conventuals.

Per part de tots ha quedat clar que Raimon Panikkar és un català universal que ha aportat un pensament complet, integrador de les tres dimensions humanes: Kosmos, Anthropos, Theos. pensament obert a la pràctica de vida, a gaudir de la vida integrant tots els dualismes començant per la vida i la mort que formen part de la mateixa realitat.

¿Com és possible que tenint a Catalunya un pensador tan complet no hàgim canviat l'educació religiosa doctrinària i confessional de les nostres escoles? ¿Quan farem una educació de la dimensió religiosa humana oberta a la llibertat de consciència, a totes les confessions i a la secularitat,unificadora i alhora diversificadora, tocada per l'Esperit, l'Un-i-Divers al qual tots pertanyem?

Raimon ho explicava molt bé. La tradició catòlica va reduir la dimensió trinitària humana a dos: cos i ànima. I així, dolent i bo, impuls i raó, pràctica i teoria... i tots els maniqueïsmes. L'humà és tridimensional.
El cos em pertany i jo puc patir dolor o goig.
L'ànima ens pertany en part, la compartim amb els altres i així patim o ens alegrem amb ells.
L'esperit no ens pertany, no depèn de nosaltres encara que en formem part, però podem estar oberts (o no) a l'esperit que és llibertat, podem fer ús de la llibertat d'esperit.
Martí Teixidó